Benvingut a la Guia del TFG

Treball final de grau

Autoria: Isabel Solanas García

T'acompanyem en aquest procés de treball que implica diferents fases que et permetran avançar progressivament i assolir el teu objectiu.

Has d’elaborar un informe o dissertació escrita sobre el tema que hagis triat. Per a fer-ho t’has de fixar un objecte d’estudi i, a partir d’aquí, traçar uns objectius, una metodologia i un procés de treball i acabar amb les conclusions de la teva recerca.

Un cop lliurat aquest treball escrit hauràs de fer-ne una presentació oral (enregistrament en vídeo) que resumeixi i reculli els aspectes principals del teu TFG.

Llegeix amb atenció el pla docent de l’assignatura. Hi trobaràs la informació essencial sobre el TFG.

Fes servir aquesta guia com a eina d’ajuda. T’orientarà i t’ajudarà a avançar.

El TFG com a procés de treball

El TFG no és un treball més, és el treball d’aquest curs final. Ocuparà una bona part del teu temps aquest semestre. Serà una de les teves ocupacions principals i també una font d’aprenentatge intensa. És una gran oportunitat per a fer un salt qualitatiu –decisiu– en la teva carrera formativa.

El TFG és, de fet, un procés de treball. En general, preveu els passos següents:

  • Elecció del tema.
  • Selecció i consulta de fonts.
  • Definició d’objectius del treball.
  • Plantejament de l’estructura del treball.
  • Definició del marc teòric i de la metodologia.
  • Anàlisi de la informació i elaboració del cos de la dissertació.
  • Elaboració de les conclusions.
  • Aspectes formals i altres possibles qüestions (annexos, etc.).
La disciplina i l’organització de la informació i del temps seran fonamentals.

A més d’aquesta guia, tindràs altres suports:

  • L’aula: s’hi aniran aportant alguns documents indicatius i activitats transversals.
  • La interacció amb altres companys: els teus companys de l’aula et poden ajudar. Cerca-hi interessos afins, fonts comunes, experiències útils, consells, etc.
  • El teu tutor: t’acompanyarà al llarg del treball. Serà el teu acompanyant, et donarà les directrius principals, supervisarà els teus avenços i avaluarà el teu treball.

Tutor del teu TFG

Recorda que el tutor o tutora assignat per al teu TFG farà un seguiment continu del teu treball. Valorarà el teu grau d’implicació i d’autonomia; la teva actitud proactiva, constructiva i col·laborativa; el teu progrés; la qualitat de les teves aportacions i dubtes; el seguiment del pla de treball, el compliment de les dates acordades i la qualitat dels lliuraments parcials que facis.

  • Comunica-t’hi per mitjà del RAC o, opcionalment, del correu electrònic (correu UOC).
  • Segueix les seves indicacions i planteja-li les teves inquietuds.
  • El teu tutor/a del TFG pararà una atenció especial a aspectes com ara:
    • La teva capacitat de cerca, adequació i organització de les fonts de treball.
    • La teva capacitat analítica, argumentativa, de pensament crític i d’orientació professional i investigadora.
    • La qualitat, adequació i coherència del teu treball en el seu conjunt.
    • L’estructura, els continguts i la correcció en els aspectes formals.
    • La claredat en l’exposició de les idees.
    • La teva capacitat sistemàtica i organitzativa general.

No oblidis que tu ets el motor i l’autor del teu TFG. Tu lideres el teu treball.

És fonamental que tinguis una actitud activa des del primer dia i que comencis a cercar els teus recursos.

Hi ha molts tipus de treballs i maneres diferents d’abordar el TFG. Alguns tenen un enfocament molt professional, i altres, un caràcter més acadèmic; uns són més pràctics, i altres són més teòrics. N’hi ha que tracten temes generalistes, mentre que n’hi ha que se centren en àrees molt específiques. Els diferents enfocaments poden ser adequats sempre que responguin als paràmetres que s’indiquen en l’assignatura i a les directrius concretes que assenyali el teu tutor/a del TFG.

Adopta una actitud investigadora i rigorosa. Delimita el teu camp de treball. Fes-hi una immersió i pensa en el tema que triaràs.

2.1 Pautes que et poden ajudar

És probable que al principi no tinguis clar el tema o que el triïs d’una manera una mica vaga o dispersa. És normal, al cap de pocs dies l’aniràs concretant i delimitant amb més precisió.

Recorda que el TFG pot ser una molt bona oportunitat per a fer alguna cosa que realment t’interessi o et pugui interessar.

  • Pren-te el teu temps per a pensar-lo, comentar-lo i consultar-lo amb el teu tutor/a.
  • Decidir el tema no sempre vol dir tenir clar el títol. Això és un pas posterior.
  • Si estàs indecís o confús, et fem alguns suggeriments previs que poden ajudar-te a pensar.
Delimita el territori en el qual treballaràs. Tria el teu objecte d’estudi. Concreta el tema i mira d’acotar-lo.

Pensar abans de decidir

  • Pensa i escriu el que t’agrada, el que et ve de gust fer, el que coneixes bé o el que, per contra, desconeixes però t’agradaria o t’interessaria saber.
  • Valora quina utilitat pot tenir per a la teva professió i els teus plans de futur.
  • Pensa en altres treballs acadèmics que hagis fet anteriorment. Potser n’hi ha algun que et pot inspirar i que pot ser el punt de partida del teu TFG.
  • Potser pots recuperar alguna anotació interessant d’una altra assignatura que hagis cursat que, en el seu moment, et va cridar l’atenció i que ara podria inspirar aquest projecte.
  • Fes una cerca de qüestions d’actualitat interessants o que tinguin relació amb els teus estudis. L’important és que intentis crear connexions entre aquests temes i els teus interessos.

Alguns exemples que et poden ajudar a pensar

M’interessa el fenomen viral d’alguns formats o continguts a la xarxa? Els canvis profunds que han provocat les noves tecnologies en la professió periodística? La comunicació dels grans esdeveniments tecnològics, esportius o culturals?

Les perspectives de futur d’una especialització professional determinada? Les comunitats de marca en l’entorn virtual i l’estudi d’un cas concret? La comunicació d’un sector específic?

El procés de desenvolupament, finançament, comercialització i llançament d’un nou format d’entreteniment per a plataformes audiovisuals? Les claus de l’èxit d’audiència d’una sèrie televisiva? El panorama dels mitjans de comunicació al país? El marc europeu regulador de la comunicació audiovisual i la complexitat que plantegen algunes qüestions en particular? L’espai cultural que construeix i gestiona una administració local, regional o nacional en particular?

El fetitxisme tecnològic entorn, per exemple, dels telèfons intel·ligents? La comunicació corporativa? La comunicació política i les campanyes electorals? La investigació de mercats? Un nou model de negoci en l’àmbit de la comunicació i l’estudi de la seva viabilitat? El cinema i els cartells promocionals de les pel·lícules com a gènere específic? La indústria audiovisual i les oportunitats professionals que ofereix en una àrea concreta?

2.2 Dóna forma inicial a la teva proposta

  1. Redacta en poques línies la idea inicial o les dues idees que estàs estudiant:
    • Quina és la teva àrea d’interès? Quin tema (o temes) t’has plantejat abordar?
    • Per què t’interessa o creus que té interès?
    • Quin creus que serà el teu objectiu d’estudi principal?
    • Com creus que has d’enfocar el teu treball?
    • Quin tractament li pots donar i quins recursos faràs servir? (pensa en els que tens i en els que hauràs de buscar).
    • Com t’organitzaràs? Com et planificaràs el temps? Tingues a mà l’agenda o el calendari.
  2. Llegeix el que has escrit i revisa-ho amb atenció. Torna-ho a redactar si cal, però ara de manera més clara i breu.
  3. Redacta un primer títol per al teu TFG. Pots fer-ho, primer, descrivint i clarificant el contingut. Potser cal afegir-hi un subtítol. Tindràs temps per a revisar-lo i polir-ne l’enunciat.
  4. Parla amb el teu tutor/a del TFG. Fes-li la proposta del teu plantejament i atén els seus comentaris.
  5. Recorda que el teu tutor ha de validar la proposta. També t’aconsellarà sobre quins han de ser els teus propers passos.
Estigues atent a les comunicacions de l’aula.
Pren nota de les dates de lliurament de les activitats que es proposin.

Enunciar els objectius és una tasca laboriosa. Pot ser que ho facis en un parell d’hores, però és probable que hagis de dedicar-hi algun dia. És normal i està bé que sigui així. Les coses ben fetes requereixen el seu temps.

El TFG és, probablement, el treball més important del Grau. Però també has de recordar que encara no estàs fent el Treball Final de Màster ni la tesi doctoral. El TFG és un exercici previ.

És important que sàpigues equilibrar els objectius i l’abast del teu treball.

  • Planteja uns objectius que et motivin a treballar, que et resultin inspiradors.
  • Fes el possible perquè siguin concrets, realistes i s’ajustin a les dimensions i requisits del TFG.
  • El més fàcil és que comencis enunciant un objectiu general i un parell o tres d’objectius més concrets (objectius específics). Després, quan hagis fet un treball exploratori, de recerca i consulta de fonts, potser revisaràs el que havies previst inicialment.
  • Després d’aquesta fase exploratòria també és possible que decideixis incloure un nou objectiu de caràcter experimental o pràctic.
  • El treball exploratori no és una recerca exhaustiva. Simplement es tracta d’indagar per a canalitzar millor el teu treball. T’ajudarà a definir o redefinir els objectius, concretar-los, acotar-los i formular-los.
El teu tutor del TFG t’ajudarà a dimensionar el treball i revisarà els objectius que et plantegis.

Potser et planteges com a objectius…

conèixer com funciona la moda i la influència que té en el comportament de compra dels adolescents? Investigar com treballen els creatius (processos de treball, rutines professionals, varietat de perfils, etc.) en les agències de publicitat? Estudiar com ha evolucionat el periodisme d’investigació a partir de la revolució digital?

Qualsevol d’aquests enunciats és ja un camí per a avançar: t’indica el teu objectiu general. Et permet establir un territori, traçar un esquema mental i uns primers aspectes que caldrà preveure.

3.1 Formulació d’hipòtesis de treball

Com saps, el mètode científic clàssic estableix que el procés de recerca empírica ha de formular uns objectius i una o més hipòtesis de partida.

En el nostre cas, i des de la perspectiva de les ciències socials, es tracta de formular una espècie de presumpcions –de caràcter general o més específiques– que miraràs de contrastar, validar o refutar.

Segons com sigui el teu TFG, et pot ser més senzill formular una hipòtesi només per a la part de treball de camp que duràs a terme, és a dir, la part més pràctica de la teva recerca. En el TFG la formulació d’hipòtesis no és una condició necessària. No és un requisit obligatori, tot i que t’aconsellem que l’abordis.

Valora si en el teu treball pots formular una o més hipòtesis i, sobretot, si això t’ajuda a canalitzar millor el teu estudi.

Aquí tens un exemple que et pot ajudar…

«El nostre estudi té en consideració la hipòtesi següent: la provocació personal és el recurs més utilitzat en els formats televisius objecte d’estudi en aquest treball [cal esmentar-los]. La provocació i l’enfrontament personal és la fórmula principal per a atreure i retenir l’audiència».

Aquest apartat pot tenir un pes més o menys important en el teu TFG en funció del tipus de treball que triïs, del seu enfocament i del consell del teu tutor/a.

Si el teu TFG té una orientació fonamentalment teòrica, aquest apartat tindrà més protagonisme. No obstant això, l’has de preveure, en major o menor mesura. És un requisit del TFG.

4.1 La fonamentació teòrica

Elabora un apartat on fixis el teu marc referencial, la teva fonamentació teòrica. Elabora uns antecedents teòrics a partir d’aportacions externes que siguin el punt de partida del teu treball i que li afegeixin rigor, una certa objectivitat i valor academicocientífic.

  • Fes una cerca exploratòria que t’ajudi a concretar les idees, els coneixements o els conceptes clau en relació amb el teu objecte d’estudi.
  • Tria aquells en els quals fonamentaràs el teu treball. Pensa què pot aportar-te la informació seleccionada i anota-ho. És una previsió especulativa, però t’ajudarà a fer una lectura més dinàmica i eficaç.

Cerca exploratòria

No cal que elaboris una llista llarga de fonts de consulta. El teu temps és limitat i no el pots sobrecarregar amb llistes inacabables de llibres, articles de revistes, publicacions especialitzades, webgrafia, etc. N’has de fer una selecció. Evidentment, com més clar tinguis el tema, més fàcil et serà fer-la.

4.2 Els avantatges del marc teòric

Elaborar el marc teòric demana recerca, estudi i pensament. No es tracta de fer una transcripció d’anotacions i cites, ni tampoc de reproduir els apunts d’una assignatura. Has d’elaborar les idees. El marc teòric t’ajudarà per diverses raons:

  1. El marc teòric actua a manera de paraigua conceptual que aplega les teves idees i per això et serà molt útil. Es tracta que estudiïs algunes teories, visions, idees, aportacions, etc. d’experts i coneixedors del teu objecte d’estudi. Et poden ser útils i inspiradores. Com descobriràs, el marc teòric és una espècie d’empara conceptual a les teves aportacions.

Imagina que…

investigues les definicions d’un concepte i com el tracten diferents autors. Pots recórrer a una autoritat en la matèria o, per contra, a algú que estigui fent una aportació innovadora i poc coneguda però que suscita el teu interès. L’has d’investigar, justificar la seva inclusió, potser discutir-la o potser contrastar aquestes diferents visions. Recorda que has d’elaborar la informació.

  1. El marc teòric t’orienta. És l’avantsala de les teves aportacions. Tu elabores el marc teòric i ho fas a la teva mida, d’acord amb el teu objecte d’estudi i el teu enfocament.

Imagina que…

pretens abordar la teoria d’un o diversos autors. Potser el teu treball requereix exposar, per exemple, la teoria del posicionament des de la perspectiva dels autors clàssics Troust i Ries. Però potser amb les seves aportacions no n’hi ha prou i has d’incloure una o més visions complementàries més; pot tractar-se d’una teoria més actual o bé d’una teoria aplicada a un camp concret. Imagina que estudies el posicionament d’una ciutat; en aquest cas, possiblement buscaràs algun referent més específic, algú que abordi el concepte de city branding o de màrqueting de ciutats, o que tingui una trajectòria professional en aquesta àrea que el converteixi en una veu experta, amb opinions que el facin ser una font reconeguda i fiable.

Imagina que vols abordar un aspecte de les marques. Suposem que et planteges investigar com les marques de roba esportiva es relacionen amb algun dels seus públics. Pots considerar diferents definicions del concepte de marca i d’altres termes afins propis del teu objecte de treball. Imagina que et centres en els conceptes de marca i de màrqueting esportiu. Però també pot ser necessari que incorporis el concepte de patrocini esportiu o el de les celebritats en el món de l’esport. O potser abordes la teva recerca des del màrqueting i la responsabilitat social empresarial.

Sigui quin sigui l’enfocament del teu treball, l’estudi previ dels conceptes clau t’ajudarà a construir el marc teòric de referència.

  1. El marc teòric t’ajuda a dimensionar el teu treball. Primer amplia la teva visió, però després t’ajuda a focalitzar els teus objectius.

Imagina que…

ets un fan de la saga de CSI: Las Vegas, Miami, Nova York i Cyber. Potser vols estudiar els elements que tenen en comú aquestes diverses versions: analitzar com, a partir d’una versió original, s’ha replicat el format i ha donat lloc a diverses variants que presenten característiques diferencials però també trets en comú. Per a això, probablement, abans t’hauràs de situar i abordar el gènere i les seves característiques. Aquest estudi inicial t’ajudarà a focalitzar el teu treball, seleccionar uns criteris i tenir una orientació més clara. Hauràs d’incloure aquest estudi en el marc teòric.

  1. El marc dóna focus i fonament al teu treball. La recerca de la teva fonamentació teòrica pot procedir d’àrees diferents. Probablement et serà més afí l’àmbit de les ciències socials, de les humanitats, però tampoc descartis la possibilitat de tenir en compte altres àmbits, com poden ser el tècnic o el científic, si el teu treball ho demana. Tot depèn del teu objecte d’estudi i del seu enfocament.

Imagina que…

t’interessa el neuromàrqueting i la seva aplicació a l’estudi de l’eficàcia publicitària i del seu mesurament. Pot ser convenient que t’aboquis als fonaments de les neurociències.

En canvi, si el teu treball se centra en els sistemes i les mètriques per al mesurament de l’eficàcia publicitària dels mitjans en línia, potser hauràs de tenir en compte alguns conceptes bàsics de l’estadística.

Si la teva àrea d’interès és la influència de la moda en els hàbits de compra i consum dels adolescents, et resultarà útil consultar alguna font procedent de la sociologia o de la psicologia. Potser els estudis sobre tendències podran donar llum a les teves aportacions.

Si decideixes fer un treball sobre els wikis com a model de comunicació-informació col·laboratiu, possiblement hauràs d’elaborar una panoràmica de l’evolució d’internet que inclogui conceptes com el web 2.0 i 3.0.

Si t’interessen les noves tendències periodístiques, potser decideixes investigar les característiques dels relats immersius i les noves narratives.

Si has triat el cinema 3D, potser hauràs d’abordar qüestions tècniques i investigar com es van adaptar les sales d’exhibició a aquest nou format.

4.3 L’ús de les fonts

L’ús de les fonts és fonamental en el TFG. Les faràs servir en diferents moments del treball. Tracta les fonts com a recursos d’altres autors que t’ajudaran i impulsaran el teu pensament i el teu treball.

Interioritza la idea que aportaràs uns coneixements sobre el saber que han aportat abans altres estudiosos o professionals. Sigues molt rigorós i honest en aquest aspecte. El plagi està durament penalitzat també en el TFG. És motiu de suspens i invalida el teu treball.

  • Recorda que a la biblioteca de la UOC disposes de diferents recursos que et poden ser molt útils. Per exemple, documents o tutorials que t’ajudaran a citar correctament les fonts.
  • Cita sempre les teves fonts. Esmenta els recursos en què t’has basat i identifica’ls. Així sumes valor al teu treball investigador, a més d’actuar amb honestedat.
  • Cerca fonts fiables i contrasta-les. Estudia-les amb atenció i valora-les amb criteri acadèmic i professional.
  • Explica el tipus de fonts utilitzades i el seu tractament en l’apartat de metodologia.
  • Contrasta les teves inquietuds amb altres companys de l’aula i, especialment, amb el teu tutor/a del TFG.
  • Utilitza la informació de les fonts i assegura’t de treballar-la. Analitza i reflexiona aquesta informació, extreu les teves conclusions, elabora els teus arguments i fes les teves pròpies aportacions.
  • Recorda que disposes de múltiples fonts al teu abast.
Pregunta’t en diferents moments del teu TFG sobre quins aspectes necessites documentar-te i amb quin objectiu. A mesura que avancis, aniràs modelant la resposta.

Múltiples fonts

Consulta les bases de dades de revistes acadèmiques i professionals; busca-hi articles acadèmics o papers i també altres de caràcter més divulgatiu que puguin inspirar-te. No descartis consultar actes de congressos, repositoris de treballs universitaris o fòrums professionals. Fes una cerca bibliogràfica. Vés a exposicions i biblioteques i busca a la xarxa.

Com ja saps, habitualment es consideren:

  • Fonts primàries, en referència a la informació que obtenim d’una manera directa, original, expressada pel seu autor.
  • Fonts secundàries, per a assenyalar la informació que algú ha processat, ha consultat a la font primària i ha interpretat, reescrit, utilitzat, etc.

Potser en el teu TFG utilitzes fonts internes o privades si tens accés a estudis o dades no públics d’una organització (empresa, institució, etc.) que han estat elaborats a partir de fonts primàries o secundàries. En aquest cas també has de fer referència a aquesta font interna en què has confiat.

En aquest apartat hauràs d’exposar i mostrar que has seguit un sistema de treball, que has treballat d’acord amb unes pautes sistemàtiques.

La metodologia t’obliga a prendre decisions i a treballar ordenadament. En el teu TFG pots utilitzar diversos mètodes, tècniques i fonts de treball i no han de ser excloents necessàriament. Has d’explicar aquestes decisions en l’apartat de metodologia.

  • És habitual recórrer a la metodologia hipoteticodeductiva. Com saps, aquest mètode de treball és el fonament bàsic de la recerca científica.
  • També és habitual utilitzar el mètode analiticointerpretatiu. És a dir, utilitzar l’anàlisi i la interpretació d’una manera sistemàtica.
  • En el teu TFG pots utilitzar també tècniques quantitatives o qualitatives per a fer una recerca de camp. Si és així, justifica la seva elecció.
    • Recorda que les tècniques qualitatives et poden ser molt útils si persegueixes objectius exploratoris, analítics o interpretatius.
      En general no es basen en un procés de mostreig. Per això les seves conclusions no es consideren representatives ni extrapolables al total de la població. No obstant això, de vegades són utilitzades com a procediment previ (com a guia) per a un desenvolupament posterior de caràcter quantitatiu.
    • Les tècniques qualitatives solen aplicar-se quan treballem variables de tipus conductiu o psicològic (opinions, percepcions, actituds, etc.).
    • Algunes de les tècniques qualitatives més habituals són l’entrevista en profunditat i les reunions de grup. També l’entrevista-qüestionari pot ser utilitzada com a tècnica qualitativa quan l’objectiu no és quantificar els seus resultats.
    • Tant les entrevistes en profunditat com l’entrevista-qüestionari poden ser una eina per a recopilar informació de diferents experts sobre un tema específic.
    • Tanmateix, hi ha altres tècniques qualitatives, com ara les tècniques projectives, que et poden interessar. Investiga quina pot ser la més apropiada per al teu TFG.

Tècniques qualitatives

Recorda que l’entrevista en profunditat s’acostuma a desenvolupar a manera de conversa semiconduïda perquè l’entrevistat es pugui expressar amb tranquil·litat i amb certa informalitat.

Prepara l’entrevista prèviament i fixa els aspectes que vols tractar. Enuncia’ls, però no els plantegis a l’entrevistat com si fossin qüestions tancades. Recorda que no és un qüestionari.

  • Estableix un bon clima d’interacció.
  • Facilita que l’entrevistat s’expressi lliurement i mostri el seu punt de vista.
  • Evita induir les respostes, no formulis preguntes dirigides.
  • Fes l’entrevista en condicions d’espai i de temps adequades.
  • Informa l’entrevistat dels teus objectius i, si és el cas, assegura-li la confidencialitat. Respon els seus dubtes abans de començar l’entrevista.

Si necessites explorar creences o opinions d’un públic davant d’una qüestió determinada, les entrevistes en profunditat poden ser de gran ajuda. L’organització d’una reunió de grup també et pot ser molt útil per a escoltar i analitzar actituds o sentiments o per a entendre i explicar certs comportaments.

L’entrevista-qüestionari pot ser emprada com a tècnica qualitativa o quantitativa. Fonamentalment depèn del seu abast i de la representativitat de la mostra, encara que també de la manera en què estigui estructurada i de la formulació de les preguntes.

La reunió de grup –també coneguda com a dinàmica de grup, grup de discussió o focus group– és una tècnica qualitativa que també pots preveure. En aquest cas has de tenir en compte que hi haurà interacció entre els participants i que això generarà una dinàmica que tu (o una altra persona), com a moderador, hauràs de modular. Has de preparar-la amb temps. Fixa els aspectes claus que vols que el grup abordi. El teu paper com a conductor és fonamental. Recorda que has de fer tot el possible per no induir les intervencions dels participants.

Investiga altres tècniques qualitatives que et pugui interessar descobrir i aplicar.

Hi ha diferents tipus de tècniques projectives que pots aplicar en una entrevista o en un grup. Alguns exemples són els tests de frases incompletes, de dibuix lliure o d’associació de paraules. Poden ajudar-te a aprofundir i a tenir una informació més completa.

També pots valorar els mètodes d’observació directa com a tècnica de recerca (qualitativa o quantitativa). En aquest cas, les dades que constitueixen la informació se solen recollir sense que l’individu –o individus– sigui conscient que està sent estudiat.

Potser hauràs de fer servir la tècnica de l’anàlisi de contingut si vols analitzar continguts, missatges, simbolismes, etc. en diferents àmbits. I no oblidis que pots proposar i dissenyar una tècnica ad hoc d’acord amb els teus objectius.

Les tècniques quantitatives es basen, per definició, en procediments de mostreig. La informació obtinguda es pot expressar de manera numèrica o quantificable. Acostumen a ser recomanables quan els aspectes que s’estudien són fàcilment mesurables i quantificables (per exemple, els moments de consum o els llocs de compra). Les enquestes (personals, telefòniques, per correu electrònic, etc.) solen ser la tècnica quantitativa clàssica més habitual.

En general, el seu objectiu és reunir dades i quantificar-les. Ara bé, en el cas del TFG s’entén que la teva recerca serà a petita escala i que, per tant, no tindrà aquesta pretensió d’extrapolar els resultats. Dedica temps a elaborar el qüestionari. Valora si ha de ser estructurat o semiestructurat. Consulta-ho amb el teu tutor/a abans de donar-lo per tancat.

  • Tens al teu abast resultats de moltes recerques publicades que poden aportar llum al teu treball. Recorda que no sempre cal fer una recerca ad hoc.
  • Exposa la delimitació de la teva recerca; explica els límits que has establert per a acotar-la. Poden ser de caràcter geogràfic, temporal, temàtic, cultural, etc.

Vegem un exemple…

Suposem que estàs estudiant el paper dels mitjans de comunicació, o de la premsa, o de les xarxes socials en particular, en l’expansió d’un moviment social. Imaginem que t’has centrat en el 15-M, el moviment ciutadà dels anomenats indignats (2011). Has d’explicar que et centraràs únicament en aquest moviment i que, per tant, no entraràs en l’anàlisi ni en la comparació amb altres moviments que van poder tenir lloc en anys propers (per exemple, els que es van englobar sota el paraigua de la primavera àrab), en els quals aquests mitjans també van tenir un paper rellevant.

  • Fes referència a les fonts i justifica’n la tria. Pots incloure una justificació o una valoració de les seves aportacions.

T’ho il·lustrem amb aquestes redaccions…

«Per a l’elaboració de la nostra argumentació han estat fonamentals les aportacions de Lipovetsky; en particular, l’anàlisi que duu a terme entorn dels rols públics i instrumentals que prevalen en l’home i que encara són molt distants als associats tradicionalment a la dona».

«En la definició d’enginyer s’han tingut en compte diferents autors [atenció, és convenient que els citis], però fonamentalment ens hem basat en l’aproximació teòrica que en fa José Antonio Marina en la seva obra Elogio y refutación del ingenio (vegeu bibliografia)».

Mantingues el sistema de citació de fonts que has triat al llarg del treball. Consulta la biblioteca i els serveis que et pot oferir.

6.1 Organitza la part inicial

En aquest bloc inicial tractem l’abstract, la introducció i l’índex.

Presenta el teu treball incloent-hi un breu resum inicial o abstract. Hauràs d’acompanyar-lo d’una selecció de paraules clau.

Abstract

En els treballs acadèmics és habitual incloure un resum, també conegut com abstract (terminologia anglesa). L’hi has d’incloure.

  • Redacta’l en la llengua del teu TFG i en anglès.
  • L’abstract ha de permetre al lector entendre l’objecte i la rellevància del teu treball. Cenyeix-te al seu contingut. No divaguis en la seva redacció.
  • Explica el sentit i objecte del teu treball. Avança la metodologia i el procés de treball que has seguit. Pots arribar a fer algun apunt molt breu sobre algun aspecte de les conclusions.
  • Com a orientació de la seva extensió, entre les tres-centes i les cinc-centes paraules sol ser suficient i habitual.

És aconsellable fer una introducció que presenti el TFG, que condueixi el lector i li avanci el contingut. Et recomanem que sigui breu. La introducció té una certa intenció de «cortesia intel·lectual» al teu lector. Assegura’t que el que expliques en la introducció es correspon amb el contingut del teu treball.

Presenta i contextualitza el teu objecte d’estudi, introdueix el tema que abordaràs, assenyala el teu objectiu o objectius principals. Pots incloure els motius que t’han portat a triar-lo, avançar alguna de les bases de la teva argumentació, justificar l’enfocament que has fet, la metodologia o fins i tot les fonts principals en què t’has basat.

  • T’aconsellem que no avancis les conclusions del teu treball en la introducció. Evita anticipar-te. Simplement comença i condueix el lector.
  • Evita exposar opinions o valoracions personals que no estiguin reflectides en el teu treball ni ratificades per l’estudi que has dut a terme.

Introducció

Pots enfocar la introducció amb una intenció descriptiva del contingut del teu treball:

  • Emmarcar l’estudi, contextualitzar-lo.
  • Assenyalar l’interès o motivacions per a la seva elecció.
  • Descriure el propòsit general, el/s objectiu/s.
  • Assenyalar l’àmbit, l’abast, les delimitacions que t’hagis marcat.
  • Fer un avanç del contingut.
  • Esmentar la metodologia i les fonts principals.

Et recomanem que el redactis en tercera persona. Habitualment s’utilitza el temps verbal passat o present.

Elaborar l’índex del teu treball no és una qüestió senzilla. L’índex et guia, però també respon i s’adapta als teus avenços. Per això és habitual que en facis alguna revisió a mesura que avancis.

L’índex d’un treball és important. És la teva guia, però també és la guia que orienta el lector. Si està ben estructurat, veuràs que és una espècie de catifa per la qual els continguts llisquen d’una manera pràcticament natural.

Redacta un índex provisional que, més endavant, acabaràs de tancar.

Un mètode que et pot ajudar a elaborar el teu índex és començar a pensar els continguts* dels diferents capítols. Més endavant ja formalitzaràs el títol del capítol i preveuràs els seus apartats.

Vegem un exemple…

«Capítol 2: L’objectiu d’aquest capítol és recollir les últimes tendències gràfiques del packaging de les càpsules monodosi de cafè de les marques principals. Les he de seleccionar, investigar i identificar quins són els elements més importants i definitoris del packaging en aquesta categoria de producte. He de veure com es conjuga la informació textual amb la gràfica, els colors predominants i altres característiques visuals definitòries. Aquest capítol ha d’assentar les bases perquè, en el capítol següent, pugui abordar com el packaging esdevé un element de comunicació i de diferenciació de l’oferta i, consegüentment, una eina de venda fonamental».

Et recomanem que facis servir un sistema d’índex simple, sense gaires subapartats. Recorda que l’índex ha de cobrir tot el treball.

Normalment l’índex s’inclou al començament del treball, habitualment després de la portada o després de l’abstract; de vegades, després d’una primera pàgina de dedicatòria o en la qual comences el treball amb una cita introductòria. Decideix com fer-ho.

En aquesta primera part inicial, si ho vols, pots incloure altres apartats totalment optatius: uns agraïments, una nota introductòria, una cita que encapçali el treball, etc.

Índex

Si decideixes fer un annex i incloure’l en un volum diferent (en un segon dossier), pots començar una segona paginació per a l’annex.

Et recomanem que facis un únic document i una numeració comuna, però decideix-ho tu d’acord amb les característiques del teu TFG i les indicacions del teu tutor.

Revisa que totes les pàgines estiguin numerades correctament.

6.2 Organitza el cos del teu treball, el nucli del teu TFG

El nucli de la dissertació és la part central, fonamental, del teu treball. Recull els continguts importants. Ha d’incloure el marc teòric, la metodologia, el procés que has seguit, el desenvolupament de les idees, els resultats de la teva recerca, la teva argumentació, etc.

  • L’avaluador estudiarà el teu treball atenent l’interès i l’organització dels continguts, la solvència de les fonts i la qualitat, la coherència i el rigor de les teves idees i argumentacions.
  • Estructura el teu treball en capítols, apartats i, si és convenient, en subapartats.
  • En els diferents apartats d’aquesta guia trobaràs consells i indicacions que t’ajudaran a treballar el cos o desenvolupament del teu treball.

6.3 Les conclusions del teu treball

En l’apartat de les conclusions faràs el balanç del teu treball investigador.

  • Evita repetir les idees que ja has exposat en el nucli o part central de la dissertació.
  • Fes un exercici d’anàlisi, valoració i síntesi dels assoliments més significatius del teu treball.
  • Les conclusions han d’incloure la teva contribució en l’estudi del tema que has abordat.
  • De vegades, depenent del treball i del seu enfocament, després de les conclusions pots incloure unes recomanacions o uns apunts prospectius. Sol ser més habitual en el cas de treballs marcadament pràctics.

Aquests exemples et poden ajudar…

«L’anàlisi efectuada en el primer capítol d’aquest treball posa de manifest els canvis principals en els hàbits i estils de vida de la població adulta major de 55 anys en l’última dècada. Això ens permet afirmar que hi ha un potencial de creixement de mercat molt notable per als productes d’oci en grup dirigits a aquest segment de públic. Tot i que no ens atrevim a quantificar amb exactitud aquest creixement, creiem que en els propers cinc anys serà exponencial, tret que les condicions i previsions politicoeconòmiques actuals trenquin significativament la seva tendència actual. Aquesta circumstància podria repercutir notablement no només en el poder adquisitiu d’aquesta població, sinó també en els valors de confiança, seguretat i optimisme que actualment manifesta».

«Internet ha obert noves vies de comunicació entre metges i pacients. Hem observat mitjançant l’anàlisi de diversos casos el procés de modernització experimentat en la comunicació mèdica i com s’ha manifestat especialment en l’ús de nous mitjans i en la utilització d’un llenguatge més col·loquial i proper al pacient. La investigació duta a terme ens permet apuntar que aquesta tendència seguirà en ascens en els propers anys i que plantejarà noves qüestions de caràcter ètic i legislatiu».

«L’ús d’internet en la comunicació mèdica planteja qüestions legals noves i complexes entorn de la protecció de dades i el dret a la privacitat dels pacients que s’haurien de resoldre amb una certa celeritat. No és objecte del nostre treball abordar aquesta qüestió, tot i que ens sembla convenient apuntar que encara hi ha molt de recorregut per fer en l’àmbit jurídic (tant en el marc legislatiu espanyol com europeu)».

6.4 L’apartat final

Tanca el treball amb aquest últim bloc o apartat, on has d’incloure la bibliografia i, puntualment, si el teu treball ho requereix, altres continguts. Per exemple, hi pots afegir un annex.

  • L’annex (o annexos) és un apartat concebut per a ser agregat al treball principal. Inclou-hi la informació complementària que creus que pot interessar el lector.
  • L’annex pot formar part del mateix volum o es pot presentar a part, en un segon dossier complementari.
  • Consulta al teu tutor si les pàgines de l’annex s’inclouen en el càlcul de l’extensió del teu TFG. Habitualment no s’hi inclouen, però assegura-te’n.

Annex

Els continguts de l’annex poden ser múltiples i variats: fotografies, il·lustracions, informes tècnics, reproducció d’unes entrevistes, taules, gràfics, plànols, textos legislatius, cronologies, mapes conceptuals, etc.

  • Si hi inclous taules amb valors numèrics o estadístiques, és habitual utilitzar el punt, en lloc de la coma, per a assenyalar els decimals.
  • Si decideixes incorporar les taules al TFG (en lloc de fer-ho a l’annex), recorda que hi has de fer al·lusió en el text immediatament anterior. D’aquesta manera les introdueixes i en facilites la comprensió al lector.
  • Enumera les taules, els gràfics i les figures en general i identifica’ls amb una llegenda o títol. Indica’n també la font de procedència. Si són d’elaboració teva, també cal que ho indiquis, així com la font d’on has extret les dades, si és el cas.

6.5 Revisa l’estructura del teu treball

L’estructura habitual d’un TFG sol respondre al patró següent:

  1. Portada
  2. Resum o abstract
  3. Índex / sumari de continguts
  4. Introducció / presentació
  5. Cos del treball: continguts organitzats en capítols / apartats
  6. Conclusions
  7. Bibliografia

Opcionalment hi pots incloure: llista d’abreviatures, llista de símbols, glossari de termes, annex i altres.

Revisa el teu treball amb atenció abans de lliurar-lo. Confirma els títols dels capítols i apartats. Assegura’t de l’ordre i la coherència dels continguts. Comprova la numeració de les pàgines.

6.6 Organitza el teu escriptori

Pensa de quina manera t’organitzaràs, com et convé treballar. Necessitaràs temps i faràs servir diferents tipus de documentació. És important que decideixis quin serà el teu ordre de treball.

  • Desa els teus avenços i tingues sempre una còpia de seguretat del teu document màster.
  • Pots treballar linealment i avançar segons l’ordre de l’índex. O pots treballar simultàniament en més d’un apartat i no seguir sempre l’ordre de l’índex.
  • Hi ha qui treballa en un únic document que va completant i revisant a mesura que avança. Altres persones prefereixen obrir-se carpetes diferents en el seu escriptori (sovint una carpeta per a cada capítol), de manera que treballen en paral·lel diversos apartats del treball, seguint una coherència. És aconsellable reservar una carpeta diferenciada per a recollir la informació que inclouràs en l’annex, en cas de preveure’l.
  • Si el teu treball inclou fotografies, gràfics o altres imatges, et recomanem que les insereixis al final. Així el teu document de treball serà més lleuger.
  • Reserva’t per al final la revisió exhaustiva dels aspectes formals (tipografia, mides, ús de negretes, cursives, etc.).
  • Recorda: tria el sistema de citació bibliogràfica que seguiràs i aplica’l des del començament i al llarg de tot el treball.
  • A més de mantenir l’ordre a l’escriptori, t’aconsellem que tinguis un bloc de notes a prop. Anota-hi les idees que, malgrat que encara no tinguis clares, t’inquieten o intueixes que potser hauries de tenir en compte. Les teves anotacions són molt valuoses. Tingues-les a mà.

Recorda que el TFG no és un relat llarg, una novel·la, una redacció molt extensa o un assaig. El llenguatge que hi facis servir no té una finalitat estètica o literària.

  • La teva manera d’estructurar el discurs i de comunicar-lo ha d’estar a l’altura de la teva formació com a estudiant en l’últim curs del Grau.
  • Mantingues un equilibri entre les diferents parts del teu treball.
  • Revisa els teus textos a mesura que avancis en la seva redacció i no oblidis fer-ne una revisió final pausada.
  • Fes que el lector se senti atret pel teu text i que, alhora, se senti tractat com una persona intel·ligent i lliure de pensament quan el llegeixi.
  • Recorda que el lector ha de captar i comprendre les idees principals, els arguments i els conceptes clau amb facilitat.
  • Para una atenció especial a la redacció de les conclusions.
  • Observa acuradament com t’expresses, fes-ho amb rigor i amb un llenguatge formal.

Com t’expresses

Recorda:

  • Expressa’t amb correcció gramatical i ortogràfica.
  • Exposa les teves idees de manera que no generin monotonia, avorriment o confusió en el lector.
  • És important que connectis idees i, si és oportú, també els diferents apartats o capítols.
  • Sintetitza i expressa’t amb precisió i rigor en les paraules.
  • Utilitza l’ajuda de diccionaris sempre que ho necessitis.
  • Si necessites recórrer a paraules tècniques o pròpies d’un argot professional concret, assegura’t de fer-ho correctament i que quedi clar el seu significat.
  • Para atenció als temps verbals. Recorda que la veu activa facilita la comprensió ràpida; per tant, no abusis de la veu passiva.
  • T’aconsellem que facis servir la tercera persona en la redacció.
  • Vigila l’ús de connectors i la correcció dels signes de puntuació.
  • Si has d’utilitzar abreviacions, fes-ne un ús correcte.
  • Consulta les convencions tipogràfiques sobre l’ús de les majúscules, minúscules i cursives per a casos ja establerts.
  • No abusis dels llatinismes o anglicismes. En general, i sempre que puguis, utilitza l’expressió correcta en l’idioma del teu TFG.
  • Pots recórrer a l’ús d’altres idiomes per a reproduir les citacions bibliogràfiques o d’altres fonts. En aquests casos, és aconsellable que mantinguis l’idioma original. Si ho creus oportú, les pots traduir en una nota a peu de pàgina, però assegura’t d’indicar l’autoria de la traducció.
  • Evita l’abús de recursos tipogràfics com la combinació excessiva de rodones, cursives, negretes, subratllats, variacions en el cos de lletra, etc.
  • Recorda que tens altres recursos a la teva disposició, com les notes a peu de pàgina o els annexos.
  • T’aconsellem que facis servir les notes a peu de pàgina en lloc d’incloure-les en una llista numerada al final del treball.

És un exercici expositiu, així que estructura el teu discurs oral tenint en compte els aspectes principals del teu treball. Però recorda, l’oient avaluador ja coneix el teu treball, l’ha llegit i ha seguit el seu procés.

  • Dissenya una estructura per a la presentació.
  • Mantingues l’ordre i la coherència en l’exposició. Utilitza el llenguatge adequat.
  • Sintetitza i destaca els aspectes més rellevants.
  • Recorda que ara has de parar atenció a la comunicació oral (verbal i expressiva) i mantenir els criteris acadèmics i professionals.
  • No hi ha una indicació tancada de la seva durada. Et recomanem que estigui entre els quinze i els trenta minuts. No t’excedeixis de temps.
  • A l’aula es confirmarà l’eina que has de fer servir per a la presentació virtual. Habitualment és el Present@, també disponible a l’aula.

Comunicació oral

Prepara la teva presentació amb temps. Pensa:

  • A qui et dirigeixes?
  • Què s’espera de la teva presentació?
  • Quin és el teu objectiu principal, el teu propòsit?
  • Com l’estructuraràs?
  • Faràs servir algun suport al teu discurs oral?
  • Necessites algun mitjà tècnic de suport?
  • S’ajusta al temps indicat?
  • Entrena’t, assaja-la prèviament.

Para atenció a:

  • La correcta vocalització, el to i el ritme de l’expressió.
  • La postura i el llenguatge corporal.
  • La il·luminació.
  • La presentació pot ser molt simple, però ha de ser acurada i correcta. No cal fer una ostentació de recursos tècnics o escenogràfics.
  • No oblidis que et graduaràs en Estudis de Comunicació.

Tens l’oportunitat de donar a conèixer el teu treball més enllà del teu cercle de coneguts. T’animem decididament que t’esforcis a fer un treball de qualitat que també pugui ajudar altres investigadors ‒estudiants, professors, professionals‒ o, simplement, altres persones que tenen interessos afins al tema que has treballat.

A més, per a un autor, la difusió externa del seu treball sol ser motivadora i, en general, generadora de reconeixement públic.

La decisió de fer públic el teu TFG, o una part, és teva. Tu ho decideixes perquè tu n’ets l’autor. No obstant això, et suggerim que també ho consultis amb el teu tutor del TFG. El seu criteri i consells també et poden ser d’ajuda en aquesta decisió o fase final.

Tens nombroses possibilitats per donar visibilitat al teu treball.

Et suggerim que valoris les possibilitats següents:

  1. Webs i xarxes socials, fòrums acadèmics i professionals.
    • Hi ha multitud de fòrums en els quals pots participar activament, presentant els teus assoliments i descobrint les aportacions d’altres experts.
    • Les xarxes socials també et permeten la difusió del teu treball (per exemple, potser una entrada ben elaborada en el teu LinkedIn pot ser útil als teus interessos i currículum professional).
  2. Congressos, conferències, jornades professionals.
    • Aquest tipus d’esdeveniments poden ser una oportunitat per a presentar els resultats de la teva recerca. No és una tasca fàcil perquè el nivell d’exigència, lògicament, acostuma a ser alt. Per tant, t’ho hauràs de plantejar seriosament i preparar-te per a aquest nou repte.
    • Informa’t de quan i on se celebren (presencials o no) i la manera i requisits necessaris per a presentar les teves aportacions.
  3. Revistes acadèmiques i professionals.
    • Poden ser una palanca d’impuls a la difusió del teu treball molt important, tant en l’àmbit acadèmic com professional. Si estàs pensant a fer un màster o la tesi doctoral, aquest pot ser un exercici previ molt interessant per a tu.
    • Pots elaborar un article acadèmic o un article amb voluntat més divulgativa a partir del teu TFG. Decideix el seu enfocament i reelabora el teu treball pensant en el mitjà en el qual es pot publicar. Fes un exercici de síntesi i presenta’n els aspectes essencials a la comunitat científica o professional. Recorda que has d’extremar el rigor en el seu plantejament. Pot ser una tasca laboriosa, però no difícil, perquè ja has fet la feina base fonamental.
  4. Repositoris institucionals i el repositori de la UOC (O2).
    • Els repositoris responen a la voluntat de facilitar l’accés lliure al coneixement. Faciliten la difusió, visibilitat i impacte del teu treball. Les entrades en aquests repositoris també incideixen en els cercadors d’internet.
    • La UOC disposa d’un repositori institucional on els membres de la comunitat universitària poden presentar els seus treballs: documents, articles acadèmics, treballs de recerca, treballs finals de grau, tesis doctorals, etc. Aquest repositori està organitzat d’acord amb el conjunt d’estudis que ofereix la UOC. No deixis de consultar-lo.
Enllaç d’interès

Repositori institucional O2

No deixis de consultar el repositori de la UOC (O2) com la teva opció preferent.

Go top