La metodologia
En aquest apartat hauràs d’exposar i mostrar que has seguit un sistema de treball, que has treballat d’acord amb unes pautes sistemàtiques.
La metodologia t’obliga a prendre decisions i a treballar ordenadament. En el teu TFG pots utilitzar diversos mètodes, tècniques i fonts de treball i no han de ser excloents necessàriament. Has d’explicar aquestes decisions en l’apartat de metodologia.
- És habitual recórrer a la metodologia hipoteticodeductiva. Com saps, aquest mètode de treball és el fonament bàsic de la recerca científica.
- També és habitual utilitzar el mètode analiticointerpretatiu. És a dir, utilitzar l’anàlisi i la interpretació d’una manera sistemàtica.
- En el teu TFG pots utilitzar també tècniques quantitatives o qualitatives per a fer una recerca de camp. Si és així, justifica la seva elecció.
- Recorda que les tècniques qualitatives et poden ser molt útils si persegueixes objectius exploratoris, analítics o interpretatius.
En general no es basen en un procés de mostreig. Per això les seves conclusions no es consideren representatives ni extrapolables al total de la població. No obstant això, de vegades són utilitzades com a procediment previ (com a guia) per a un desenvolupament posterior de caràcter quantitatiu. - Les tècniques qualitatives solen aplicar-se quan treballem variables de tipus conductiu o psicològic (opinions, percepcions, actituds, etc.).
- Algunes de les tècniques qualitatives més habituals són l’entrevista en profunditat i les reunions de grup. També l’entrevista-qüestionari pot ser utilitzada com a tècnica qualitativa quan l’objectiu no és quantificar els seus resultats.
- Tant les entrevistes en profunditat com l’entrevista-qüestionari poden ser una eina per a recopilar informació de diferents experts sobre un tema específic.
- Tanmateix, hi ha altres tècniques qualitatives, com ara les tècniques projectives, que et poden interessar. Investiga quina pot ser la més apropiada per al teu TFG.
- Recorda que les tècniques qualitatives et poden ser molt útils si persegueixes objectius exploratoris, analítics o interpretatius.
Tècniques qualitatives
Recorda que l’entrevista en profunditat s’acostuma a desenvolupar a manera de conversa semiconduïda perquè l’entrevistat es pugui expressar amb tranquil·litat i amb certa informalitat.
Prepara l’entrevista prèviament i fixa els aspectes que vols tractar. Enuncia’ls, però no els plantegis a l’entrevistat com si fossin qüestions tancades. Recorda que no és un qüestionari.
- Estableix un bon clima d’interacció.
- Facilita que l’entrevistat s’expressi lliurement i mostri el seu punt de vista.
- Evita induir les respostes, no formulis preguntes dirigides.
- Fes l’entrevista en condicions d’espai i de temps adequades.
- Informa l’entrevistat dels teus objectius i, si és el cas, assegura-li la confidencialitat. Respon els seus dubtes abans de començar l’entrevista.
Si necessites explorar creences o opinions d’un públic davant d’una qüestió determinada, les entrevistes en profunditat poden ser de gran ajuda. L’organització d’una reunió de grup també et pot ser molt útil per a escoltar i analitzar actituds o sentiments o per a entendre i explicar certs comportaments.
L’entrevista-qüestionari pot ser emprada com a tècnica qualitativa o quantitativa. Fonamentalment depèn del seu abast i de la representativitat de la mostra, encara que també de la manera en què estigui estructurada i de la formulació de les preguntes.
La reunió de grup –també coneguda com a dinàmica de grup, grup de discussió o focus group– és una tècnica qualitativa que també pots preveure. En aquest cas has de tenir en compte que hi haurà interacció entre els participants i que això generarà una dinàmica que tu (o una altra persona), com a moderador, hauràs de modular. Has de preparar-la amb temps. Fixa els aspectes claus que vols que el grup abordi. El teu paper com a conductor és fonamental. Recorda que has de fer tot el possible per no induir les intervencions dels participants.
Investiga altres tècniques qualitatives que et pugui interessar descobrir i aplicar.
Hi ha diferents tipus de tècniques projectives que pots aplicar en una entrevista o en un grup. Alguns exemples són els tests de frases incompletes, de dibuix lliure o d’associació de paraules. Poden ajudar-te a aprofundir i a tenir una informació més completa.
També pots valorar els mètodes d’observació directa com a tècnica de recerca (qualitativa o quantitativa). En aquest cas, les dades que constitueixen la informació se solen recollir sense que l’individu –o individus– sigui conscient que està sent estudiat.
Potser hauràs de fer servir la tècnica de l’anàlisi de contingut si vols analitzar continguts, missatges, simbolismes, etc. en diferents àmbits. I no oblidis que pots proposar i dissenyar una tècnica ad hoc d’acord amb els teus objectius.
Les tècniques quantitatives es basen, per definició, en procediments de mostreig. La informació obtinguda es pot expressar de manera numèrica o quantificable. Acostumen a ser recomanables quan els aspectes que s’estudien són fàcilment mesurables i quantificables (per exemple, els moments de consum o els llocs de compra). Les enquestes (personals, telefòniques, per correu electrònic, etc.) solen ser la tècnica quantitativa clàssica més habitual.
En general, el seu objectiu és reunir dades i quantificar-les. Ara bé, en el cas del TFG s’entén que la teva recerca serà a petita escala i que, per tant, no tindrà aquesta pretensió d’extrapolar els resultats. Dedica temps a elaborar el qüestionari. Valora si ha de ser estructurat o semiestructurat. Consulta-ho amb el teu tutor/a abans de donar-lo per tancat.
- Tens al teu abast resultats de moltes recerques publicades que poden aportar llum al teu treball. Recorda que no sempre cal fer una recerca ad hoc.
- Exposa la delimitació de la teva recerca; explica els límits que has establert per a acotar-la. Poden ser de caràcter geogràfic, temporal, temàtic, cultural, etc.
Vegem un exemple…
Suposem que estàs estudiant el paper dels mitjans de comunicació, o de la premsa, o de les xarxes socials en particular, en l’expansió d’un moviment social. Imaginem que t’has centrat en el 15-M, el moviment ciutadà dels anomenats indignats (2011). Has d’explicar que et centraràs únicament en aquest moviment i que, per tant, no entraràs en l’anàlisi ni en la comparació amb altres moviments que van poder tenir lloc en anys propers (per exemple, els que es van englobar sota el paraigua de la primavera àrab), en els quals aquests mitjans també van tenir un paper rellevant.
- Fes referència a les fonts i justifica’n la tria. Pots incloure una justificació o una valoració de les seves aportacions.
T’ho il·lustrem amb aquestes redaccions…
«Per a l’elaboració de la nostra argumentació han estat fonamentals les aportacions de Lipovetsky; en particular, l’anàlisi que duu a terme entorn dels rols públics i instrumentals que prevalen en l’home i que encara són molt distants als associats tradicionalment a la dona».
«En la definició d’enginyer s’han tingut en compte diferents autors [atenció, és convenient que els citis], però fonamentalment ens hem basat en l’aproximació teòrica que en fa José Antonio Marina en la seva obra Elogio y refutación del ingenio (vegeu bibliografia)».
Mantingues el sistema de citació de fonts que has triat al llarg del treball. Consulta la biblioteca i els serveis que et pot oferir.